JOVIAT, UNA ESCOLA INCLUSIVA

En les dues primeres entrades vaig concretar i definir el centre, com una escola de caràcter inclusiva i que treballava per a donar resposta a tot l'alumnat. Per tal d'explicitar i raonar aquesta definició, voldria explicar com treballa i concep el centre la inclusió i diversitat. 

En primer lloc, cal concretar que el centre presenta molts infants nouvinguts i d’altres amb necessitats educatives especials. El centre des d’un punt de vista inclusiu, realitza algunes estratègies d’atenció a la diversitat que ajuden a donar resposta a les diverses individualitats o característiques. Segons Vicent Tirado “el desenvolupament d’un ensenyament individualitzat implica considerar les característiques individuals i educatives de tots els alumnes i comporta adoptar les estratègies pedagògiques específiques en cada cas”. Partint, d'aquest model, l’escola actua amb l’estratègia adaptativa com a base, la qual, entén que les condicions i el context escolar és més important que els propis dèficits de l’alumnat. Així doncs, el centre adapta el context a l'alumnat i no al revés. 

El model educatiu de l'escola es basa en la inclusió, entenent que tots els alumnes tenen necessitats específiques i diverses i que cal oferir estratègies i recursos diferents per donar una resposta eficient a la diversitat.

P. Pujolàs i J. R. Lago (2006) defineix una escola inclusiva com “ aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que —evidentment— són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament).

Sota aquest model inclusiu el centre basa la seva pràctica en dues idees fonamentals: 

 • Una perspectiva transversal, que parteix d’un currículum per a tots i d’un projecte educatiu de centre que planifica unes estratègies metodològiques i organitzatives que garanteixen la participació i l’aprenentatge de tots els alumnes.

• Una perspectiva longitudinal, que preveu tot el recorregut pel sistema educatiu i que garanteix la coherència entre totes les etapes, des de l’educació infantil fins a l’educació postobligatòria, a fi de possibilitar l’assoliment d’una vida de qualitat i uns resultats personals valuosos.

Els principis de l'escola, pel que fa al model inclusiu contemplen:

• El reconeixement de la diversitat com un fet universal.

• El sistema inclusiu com l’única mirada possible per donar resposta a tots els alumnes.

• La personalització de l’aprenentatge perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats.

• L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tots els alumnes a rebre una educació integral i amb expectatives d’èxit.

• La participació i la coresponsabilitat per construir un projecte comú a partir del diàleg, la comunicació i el respecte.

• La formació del professorat per promocionar oportunitats de creixement col·lectiu i per desenvolupar projectes educatius compartits

Davant d'això, i després d'assessorar-me per part de diversos professionals del centre (Psicopedagoga, Mestra d'Educació Especial i Cap d'estudis), es poden resumir les diverses estratègies que el centre utilitza per fer front a la diversitat de forma inclusiva: 

·         - L’alumne és el protagonista de l’aprenentatge i s’hi ha d’implicar de manera conscient, per la qual cosa és fonamental fomentar-li activament la motivació.

·         - El professorat ha de proporcionar estratègies d’aprenentatge que s’adaptin al ritme de cadascú tot respectant i aprofitant els coneixements, les experiències, destreses i preferències dels alumnes.

·         
-    -El professorat ha de ser assessor i facilitador d’aquest aprenentatge. Ha d’estar ben format en comunicació i col·laboració, tenir el gust i l’aptitud d’aprendre i conèixer formes diversificades d’avaluació.

·         
    -El coneixement es construeix col·laborativament i es promou mitjançant entorns d’aprenentatge que incorporen recerca, resolució de problemes i treball per projectes, en un context que considera que compartir el coneixement és un component intrínsec del procés d’aprenentatge.

·          
     -La flexibilització del temps de les activitats, per la qual cosa cal replantejar i adaptar l’organització escolar als requeriments de la personalització de l’aprenentatge.

·         -
      -La identificació de les necessitats dels alumnes i la concreció dels plans de treball corresponents parteixen del coneixement de les fortaleses i les debilitats de cada alumne a través d’un procés d’avaluació i diàleg.

Convé destacar que un dels aspectes d’aquest model inclusiu que s’adapta als ritmes i característiques de cada infant, fa necessari que l’avaluació prengui un caràcter formatiu i del procés, més que no pas dels resultats. És a dir, que  l’avaluació serà part del procés d’aprenentatge i es renunciarà sempre que sigui possible a les proves d'avaluació. El treball per projectes que realitza el centre ajuda a que tot això es pugui assolir.

PRIMERS DIES DE LA INTERVENCIÓ

Aquesta setmana he pogut iniciar la meva intervenció directe amb els alumnes. Val a dir, que per dur-la a terme disposo d'un espai els divendres, amb els tres infants en concret, i un altra els dimecres amb dos d'aquests infants. A més a més, com que la gran majoria d'hores les passo dins l'aula ordinària amb les tutores, també intervinc per oferir un suport específic a les tasques dels infants. Sovint, de forma individual, me'ls enduc a una altra aula per treballar la lectura, escriptura o parla oral.

En les dues primeres sessions de la intervenció (una divendres, i l'altra dimecres), vaig estar treballant el següent:

1. EXPRESSIÓ ORAL AMB ELS INFANTS: a través de mantenir una conversa llarga amb tots tres sobre aspectes de la seva vida. Val a dir, que la meva funció era la de generar preguntes clau, que propiciéssin l'expressió dels infants. Sovint tenien dificultats per respondre o trobar el vocabolari adequat. Tot i això, tots tres es van mostrat predisposats a ajudar-se i col·laborar entre ells.
Aquesta primera aproximació a l'expressió oral, i observant les dificultats, em dóna pistes per seguir aprofundint en una de les accions i activitats que ja tenia planificades: el treball d'habilitats socials, relació i conversa. Al llarg de la intervenció ho aniré treballant.

2. LECTURA I ESCRIPTURA: l'altra gran dificultat vinculada a la lectoescriptura, es troba en el baix nivell dels infants en aquest camp concret. Davant d'això, aquestes primeres sessions he estat treballant amb materials que vinculaven la lectura, les imatges i l'escriptura i so de diverses paraules. Un dels objectius és que l'infant relacioni el so amb la grafia corresponent, ia  la vegada, que conegui (a través de la imatge) el significat de les paraules. Davant d'això, vaig estar treballant amb tres activitats on els infants havien de relacionar paraula-imatge i després escriure-les i enganxar-les en un full. M'he trobat amb forces dificultats, degut l'actitud de un dels infants, tot i això, en tot moment he tingut el suport de la Mestra d'Educació Especial.

Tot seguit, adjunto les imatges dels treballs que hem anat fent fins ara: 

                                                  Relació imatge amb la paraula i lectura de vocabolari

                                                        Relació d'imatge amb la paraula i escriptura

Relació amb la imatge i la paraula, escriptura i representació gràfica del vocabulari treballat

PROCÉS D'INTERVENCIÓ: INFANTS NEE

Al llarg d'aquests primera dies, he pogut concretar i especificar, juntament amb la Psicopedagoga i les tutores dels grups, quins són els infants amb qui realitzo la intervenció directe. Convé destacar, que degut als canvis d'alumnat respecte l'any passat, la tipologia d'infants a qui intervindré seran diferents als que inicialment havia contemplat. No obstant, ja els coneixia del curs anterior, cosa que em facilita la tasca.

Les dues primeres setmanes de Pràcticum, he basat la meva intervenció en observar les característiques dels tres infants. Dos són de la mateixa aula (de manera que he passat gran part de les hores donant suport a la tutora, col·laborant i donant suport als dos infants de forma específica. Per altra banda, també he assistit algunes hores a l'aula del tercer infant.

CARACTERÍSTIQUES DELS TRES INFANTS

INFANT 1 (2n de Primària): Es tracta d'un nen amb moltes dificultats de visió. Això li dificulta l'aprenentatge i el fet que mantingui un ritme molt més lent que la resta del grup-classe. Presenta dificultats de lectura i escriptura i sobretot de comprensió. La visió li dificulta la comprensió de les gràfies. Davant d'això, cal acompanyar sempre d'imatges les explicacions i les paraules.

INFANT 2 (3r de Primària): Presenta un retard mental greu, tot i que no està diagnòsticat, degut a problemes amb la família. L'escola està treballant per tenir el Dictament de l'EAP al més aviat possible, per això poder-li aplicar un Projecte Individualitzat adaptat al seu ritme. Val a dir, que l'infant té moltes dificultats de comprensió lectora i matemàtica pel curs que està realitzant. Pràcticament no llegeix, i acostuma a recòneixer les paraules i conceptes per intuïció. S'està potenciant amb ell, el treball de lecoescriptura i comptatge matemàtic. A tot això, l'infant presenta moltes dificultats d'atenció (es sospita que també podria tenir TDA) i de comportament. Es distreu amb facilitat, posa molt poc interès per aprendre i presenta desmotivació i una baixa autoestima.

INFANT 3 (2n de Primària): Es tracta d'un infant amb un retard mental, malgrat que tampoc presenta encara el diagnòstic. Té una situació familiar i social desestructurada, i presenta moltes dificultats per l'aprenentatge. Malgrat que la seva actitud a priori és positiva, presenta greus dificultats de relació amb els companys. Li és díficil parlar, explicar-se, i per tant, també llegir i escriure. Se sent poc integrada dins el grup degut a la seves dificultats de socialització. Caldrà potenciar molt les habilitats socials i l'expressió oral.

Tots tres infants, mantenen alguns trets comuns, sobretot pel que fa a les dificultats en lectoescriptura, de manera que aquests serà un dels puntals en la meva intervenció. Al llarg d'aquests dies he pogut anar planificant els diversos materials a utilitzar.

Les funcions de la Psicopedagoga del centre

Aquestes primeres setmanes, entre d'altres coses, m'he reunit amb la Psicopedagoga, amb la finalitat d'aprofundir més en les seves tasques i funcions a l'escola. La psicopedagoga és una figura docent, que col·labora en la millora de la qualitat educativa del centre, en base al projecte educatiu i ideari. 

Després de parlar amb ella, vaig poder fer-me una idea de les tres branques en què la psicopedagoga actua:  la docència, l’orientació i el disseny de programes i/o plans.

Voldria aprofundir més en cada branca per aclarir més exactament cadascuna de les funcions:

FUNCIONS I TASQUES DE LA PSICOPEDAGOGA

1. Docència: atenció directe d’alumnes amb necessitats educatives especials, amb coordinació i comunicació amb la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat). Aquesta comissió està formada també per la mestra d'Educació Especial tant de Primària com de Secundària.

Orientació: assessorar i donar suport principalment als alumnes (tant acadèmica, com professional), a docents i a l’equip directiu, segons les demandes que es rebin. També acompanya a les famílies vers als dubtes o inquietuds sobre l’educació dels seus fills/es.

Disseny: de plans:  elaborar programes, models o protocols d’actuació que millorin o afavoreixin les intervencions educatives amb els alumnes.

 La finalitat última de la Psicopedagoga és la d'oferir i optimitzar la qualitat educativa en la pràctica del centre i poder donar una atenció global i individual a les diferents necessitats educatives, i a tots els alumnes.

Per tal de definir més les tasques i la seva concreció en activitats, explicaré més detalladament cada eix d'intervenció

TASQUES O ACTIVITATS

1.      Atenció directa a l’alumnat: acompanyar i donar suport en el procés d’ensenyament-aprenentatge, en l’orientació acadèmica i professional, en la inclusió i suport als alumnes nouvinguts o que tenen necessitats educatives especials, així com a tot l’alumnat en general.  També fa de vincle amb serveis externs com l’EAP o Serveis Socials.

2.      Assessorament i suport a l’equip docent, equip directiu i famílies

- Suport i orientació al professorat a través d’estratègies que ajudin a crear un bon clima a l’aula.

-  Valoració psicopedagògica d’un grup-classe o d’alumnes específics que tinguin una demanda per part del tutor/a.

- Participació a la CAD i coordinació amb l’EAP, Serveis Socials, CREDA o altres serveis externs.

- Coordinació, comunicació i participació de les famílies

          3. Elaboració de plans, programes i protocols d’actuació:  centrat en elaborar plans individualitzats dels alumnes, així com participar del projecte educatiu pel que fa a l’orientació educativa. També crea models d’actuació per atendre infants amb NEE, plans d’acollida, plans d’acció tutorial, etc.

S'ha de dir que entre les tasques que més m'han cridat l'atenció són les de suport a l'equip docent i directiu. La psicopedagoga planteja formacions (individuals i en grup) al claustre de l'escola, a més d'atendre aquelles necessitats més específiques. Destaca la coordinació i col·laboració que manté amb l'equip directiu, com a persona que ajuda a reforçar les línies estratègiques i d'intervenció dins el centre. 

En el cas que em pertoca, al llarg de les meves pràctiques, posaré l'enfoc i la intervenció en la rimera funció: intervenció directe amb alumnes amb NEE. Tot i així, tindré la oportunitat d'acompanyar la Psicopedagoga i poder observar de primera mà, quines són les altres tasques que realitza.