MUSICOS- UN ESPAI D'EXPRESSIÓ CORPORAL I FOMENT DE LA CREATIVITAT

Avui he pogut participar d'un espai molt interessant. És el racó de Musicos, una sessió setmanal dedicada a treballar l'expressió corporal i la creativitat i imaginació d'un grup d'infants amb NEE. Cada dijous, la mestra d'Educació Especial realitza activitats corporals, fent ús de la música i el cos com elements d'expressió. 

He pogut estar a la sessió formada per 4 alumnes, cadascun amb característiques diferents. La Mariona (TEA), l'Àsia (problemes en el desenvolupament i llenguatge), el Mohamed (problemes de relació amb els companys/es) i el Gerard (TDAH). 

Només començar, m'ha sorprès la confiança entre els companys i el vincle que tenen entre ells/es. Això afavoreix el treball de Musicos, ja que hi ha una gran predisposició i motivació per part de tots/es. 

L'activitat d'avui ha estat la representació teatral del conte dels tres porquets. Amb aquesta activitat s'ha treballat l'autonomia del grup (ells mateixos s'han repartit els personatges), el coneixement de l'espai (construcció d'un escenari i decorats), la creativitat i imaginació (amb les disfresses escollides per ells/es) i l'expressió corporal i verbal (en la pròpia representació de l'obra). En tot moment, es  estàven còmudes i  eren conscients del que havien de fer  (en part, perquè no era la primera vegada que treballaven a través del teatre). 

Gràcies aquest espai (Musicos), es treballa l'expressió i la relació entre els alumnes, els quals, mostren dificultats de relació en el grup-classe ordinari. Avui mateix he parlat amb la Psicopedagoga, per poder seguir assistint en aquest espai, ja que crec que en podré treure moltes coses. 

Entre les maneres de fer de la mestra, m'agradaria destacar com construïa la relació amb els seus alumnes i donava les indicacions:

- Sempre demanava sostenir la mirada quan parlava amb ells/es. 

- El llenguatge era proper i positiu. Engrescava als alumnes.

- Al principi de la sessió, ha explicat tot el que es faria, anticipant cada part de l'activitat.

- Al final de la sessió hi ha hagut un tancament de valoració on els alumnes han expressat el que han cregut convenient sobre l'activitat. 

- Durant l'activitat, acompanya els alumnes amb indicacions, ajudes  i reforç positiu. 

La Mariona i l'Educació Física

Avui he fet un seguiment dels alumnes de Primària amb NEE. He estat amb la vetlladora fent les activitats d'aquests infants. Més concretament, he acompanyat a la Mariona  al llarg de tot el matí. Ella és una nena amb el Trastorn al Espectre de l'Autisme (TEA). Entre les característiques més destacades, la Mariona presenta dificultats de relació amb els companys/es, no és receptiva en el contacte amb les persones, cal anticipar-li les tasques o es posa nerviosa, i sovint es nega a fer les activitats. La nena té un Pla individualitzat i assisteix a classes especials amb la mestra, a més de tenir una vetlladora a determinades hores del dia. A més, cal matisar, que fa escolarització compartida, ja que durant dos dies a la setmana assisteix a un centre d'educació especial de Manresa. 

Des d'aquest any, la família  va decidir que volia que també fes l'Educació Física, una assignatura on fins ara no hi anava degut a la negativa de la nena. Aquest tercer trimestre, el primer tema d'EF és la pràctica de la "xanques". Malgrat que els dos primers dies la Mariona va fer d'acompanyant a altres companys/es, sense posar-se les xanques, avui ha caminat amb unes xanques més petites, i amb la col·laboració meva i de la vetlladora. Ha estat un moment força agraït i sorprenent, ja que ella mateixa s'ha motivat a fer-ho, i per tant, s'ha autosuperat. Tot i que només ha estat 5 minuts sobre les xanques, es pot valorar molt positivament, ja que ha participat en una de les activitats de l'assignatura. A tot això convé destacar que se la veia contenta d'haver-ho fet, i s'ha compromès a seguir-ho provant a la següent sessió. 

Convé destacar que un dels problemes de la falta de participació en els passades sessions, era que la Mariona no es veia capaç de fer servir les mateixes xanques que els seus companys/es. No obstant, el professor li ha ofert utilitzar unes xanques més petites, que han fet perdre la por a la nena. Ha estat una bona mostra de com donar resposta a la diversitat, oferint recursos diferents segons les necessitats. És important dir que la Mariona no ha estat l'única que s'ha atrevit amb les xanques petites, també un noi les ha utilitzat, ja que encara no s'atreveix amb les més grans. 

OBSERVACIÓ AMB SERVEIS SOCIALS I ENTREVISTA AMB LA MESTRA D'EDUCACIÓ ESPECIAL

Avui he pogut gaudir de dos espais diferents. A primera hora he format part, a partir de l'observació, d'una reunió entre la Psicopeagoga i els Serveis Socials de Manresa. Al llarg d'aquesta reunió, han estat parlant de diferents infants de la ESO (ja que la Psicopedagoga s'encarrega d'aquesta etapa educativa). L'objectiu de la trobada, era creuar informació sobre el context i la situació de cadascun dels alumnes, sense acordar cap procés d'intervenció. Així doncs, es tractava d'una posada en comú i uan reunió informativa. 

A segona hora, he tingut la oportunitat de parlar una estona amb la mestra d'Educació Especial. Tenia interès per conèixer quines eren les seves tasques i com es diferencien del Psicopedagog. Tot i així, m'ha sorprès, ja que les seves tasques són compartides amb la comissió d'atenció a la diversitat, formada per 4 persones més, entre ells/es, el Psicopedagog. Es denota un gran treball cooperatiu a l'hora de fer front a la diversitat. 

 Tot i així, unes de les funcions específiques de la mestra són:

a) Identificació d'infants amb NEE, ja sigui a través de la matrícula, historial familiar i acadèmic, o bé d'una avaluació inicial. 

b) Recull de demandes per parts dels tutors sobre dificultats d'infants en concret

c) Prendre mesures d'actuació per aquests infants amb NEE

- Projectes individualitzats juntament amb el tutor

- Adaptacions curriculars

- Derivacions al CSMIJ

- Recerca de materials de suport

- Atenció a la família

- Comunicació amb l'EAP

*Totes aquestes actuacions són en col·laboració amb la CAD (Comissió d'Atenció a la Diversitat)

PROJECTES DEL CENTRE I ESPAIS D'INTERVENCIÓ

Les dues primeres setmanes de Practicum he tingut la oportunitat de participar de diversos espais, cosa que m'ha donat a conèixer més el context del centre. El projecte educatiu de la Joviat, intenta oferir una resposta integral a tot l'alumnat, siguin quines siguin les dificultats que pugui presentar. A més a més, ho fa amb una gran col·laboració i comunicació entre els diversos professionals, i disposa d'una gran quantitat de recursos.

Els espais els quals he pogut observar i participar de forma directe són els següents:

a) OBSERVACIÓ I INTERVENCIÓ AMB DIVERSOS ALUMNES DE NEE

- Acompanyant a la vetlladora en el seu horari quotidià, he estat compartint aula amb una nena amb autisme elevat, la qual necessita una atenció individualitzada important. Amb aquesta nena he pogut fer repàs de continguts, mantenir diàlegs i expressió corporal. Les necessitats que presenta són vàries, i de moment n'he pogut extreure les següents conclusions: els infants amb autisme necessiten molta anticipació de les tasques, i que es respecti el seu espai (no els agrada massa al contacte). A més, es preocupen per temes, que a priori,  poden no tenir importància, però  cal escoltar-los de forma activa. També és important respectar el seu ritme de treball i la seva peculiar manera de relacionar-se amb els altres. 

b) OBSERVACIÓ I INTERVENCIÓ AMB ADOLESCENTS DEL PROJECTE LABORÀLIA.

El projecte "Loboràlia" té la finalitat de donar una resposta educativa aquells adolescents, que per les circumstàncies que sigui, no són capaços d'acabar la ESO i presenten algunes reticències importants en la convivència dins l'aula. En aquest sentit, se'ls hi ofereix un espai amb el Psicopedagog, on poder oferir una atenció individualitzada en el seu procés d'E-A, i a la vegada, un seguiment més personal i afectiu sobre tot allò que el preocupa. He pogut estar amb la Psicopedagoga i un grup de 5 alumnes, tots amb comportaments inadequats i varis problemes (drogues, robatoris...). Durant aquesta estona, els ajudem a fer els deures que els demana el tutor, i es parla amb ells per intentar trobar què és allò que els motiva i els agrada. Paral·lelament, els alumnes, dos cops per setmana, surten del centre per anar a provar diversos oficis, amb la finalitat de trobar allò que més els agrada per dedicar-se una vegada acabin la ESO. 

He pogut observar com l'atenció directa del Psicopedagog intenta donar resposta a la dimensió intel·lectual (continguts, procés d'E-A, etc.) però també a la part més efectiva i emocional de l'alumne. Esdevé doncs, un professional molt proper i càlid, que els alumnes valoren i amb qui hi poden comptar. 

Informació projecte Laboràlia: https://www.manresa.cat/web/article/3454-laboralia

ÒRGAN D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT DE L'ESCOLA JOVIAT

Voldria començar la primera entrada del blog, explicant de forma general, com s'organitza l'Escola Joviat de Manresa, a l'hora de donar resposta  a diversitat. A més, en un context de gran pluralitat, amb molts infants immigrants, alumnes amb NEE i de nivell socioeconòmic divers.

Em crida l'atenció, que l'òrgan d'atenció a la diversitat és una comissió formada per quatre persones: la psicopedagoga, la mestre d'Educació Especial, i dos tutores de la ESO. Des d'aquesta comissió es troben cada dimecres al mati amb les següents finalitat:

-          - Seguiment de l’alumnat amb NEE

-          - Acolliment d’alumnes nouvinguts

-          - Coordinació amb les diverses tutories, per així traçar i aplicar les mesures en la pràctica del tutor i d’aula

-         -  Suport a les famílies

-          - Coordinació amb l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) i Serveis Socials

-        -   Resposta a les demandes dels tutors/es. La comissió s’encarrega de fer les observacions pertinents i oferir els suports necessaris. 

      Una de les coses que més em sobta, és que només aquestes quatre persones, creen els mecanismes per donar una resposta efectiva a la diversitat, tant a Primària, com a la ESO. La coordinació entre ambdues etapes és continuada, i això garanteix enfortir un relleu d'aquells que passen de sisè de Primària a la ESO. A més a més, permet que des de ben petits, els infants amb NEE tinguin un seguiment acurat del seu procés d'E-A. L'atenció personalitzada és molt important, i esdevé un dels pilars clau del centre. 

  Al llarg de la meva estada a les pràctiques aniré formaré part de les actuacions, estratègies,reunions i espais comuns de la comissió per a la diversitat.