La Mariona i l'Educació Física

Avui he fet un seguiment dels alumnes de Primària amb NEE. He estat amb la vetlladora fent les activitats d'aquests infants. Més concretament, he acompanyat a la Mariona  al llarg de tot el matí. Ella és una nena amb el Trastorn al Espectre de l'Autisme (TEA). Entre les característiques més destacades, la Mariona presenta dificultats de relació amb els companys/es, no és receptiva en el contacte amb les persones, cal anticipar-li les tasques o es posa nerviosa, i sovint es nega a fer les activitats. La nena té un Pla individualitzat i assisteix a classes especials amb la mestra, a més de tenir una vetlladora a determinades hores del dia. A més, cal matisar, que fa escolarització compartida, ja que durant dos dies a la setmana assisteix a un centre d'educació especial de Manresa. 

Des d'aquest any, la família  va decidir que volia que també fes l'Educació Física, una assignatura on fins ara no hi anava degut a la negativa de la nena. Aquest tercer trimestre, el primer tema d'EF és la pràctica de la "xanques". Malgrat que els dos primers dies la Mariona va fer d'acompanyant a altres companys/es, sense posar-se les xanques, avui ha caminat amb unes xanques més petites, i amb la col·laboració meva i de la vetlladora. Ha estat un moment força agraït i sorprenent, ja que ella mateixa s'ha motivat a fer-ho, i per tant, s'ha autosuperat. Tot i que només ha estat 5 minuts sobre les xanques, es pot valorar molt positivament, ja que ha participat en una de les activitats de l'assignatura. A tot això convé destacar que se la veia contenta d'haver-ho fet, i s'ha compromès a seguir-ho provant a la següent sessió. 

Convé destacar que un dels problemes de la falta de participació en els passades sessions, era que la Mariona no es veia capaç de fer servir les mateixes xanques que els seus companys/es. No obstant, el professor li ha ofert utilitzar unes xanques més petites, que han fet perdre la por a la nena. Ha estat una bona mostra de com donar resposta a la diversitat, oferint recursos diferents segons les necessitats. És important dir que la Mariona no ha estat l'única que s'ha atrevit amb les xanques petites, també un noi les ha utilitzat, ja que encara no s'atreveix amb les més grans.