JOVIAT, UNA ESCOLA INCLUSIVA

En les dues primeres entrades vaig concretar i definir el centre, com una escola de caràcter inclusiva i que treballava per a donar resposta a tot l'alumnat. Per tal d'explicitar i raonar aquesta definició, voldria explicar com treballa i concep el centre la inclusió i diversitat. 

En primer lloc, cal concretar que el centre presenta molts infants nouvinguts i d’altres amb necessitats educatives especials. El centre des d’un punt de vista inclusiu, realitza algunes estratègies d’atenció a la diversitat que ajuden a donar resposta a les diverses individualitats o característiques. Segons Vicent Tirado “el desenvolupament d’un ensenyament individualitzat implica considerar les característiques individuals i educatives de tots els alumnes i comporta adoptar les estratègies pedagògiques específiques en cada cas”. Partint, d'aquest model, l’escola actua amb l’estratègia adaptativa com a base, la qual, entén que les condicions i el context escolar és més important que els propis dèficits de l’alumnat. Així doncs, el centre adapta el context a l'alumnat i no al revés. 

El model educatiu de l'escola es basa en la inclusió, entenent que tots els alumnes tenen necessitats específiques i diverses i que cal oferir estratègies i recursos diferents per donar una resposta eficient a la diversitat.

P. Pujolàs i J. R. Lago (2006) defineix una escola inclusiva com “ aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que —evidentment— són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament).

Sota aquest model inclusiu el centre basa la seva pràctica en dues idees fonamentals: 

 • Una perspectiva transversal, que parteix d’un currículum per a tots i d’un projecte educatiu de centre que planifica unes estratègies metodològiques i organitzatives que garanteixen la participació i l’aprenentatge de tots els alumnes.

• Una perspectiva longitudinal, que preveu tot el recorregut pel sistema educatiu i que garanteix la coherència entre totes les etapes, des de l’educació infantil fins a l’educació postobligatòria, a fi de possibilitar l’assoliment d’una vida de qualitat i uns resultats personals valuosos.

Els principis de l'escola, pel que fa al model inclusiu contemplen:

• El reconeixement de la diversitat com un fet universal.

• El sistema inclusiu com l’única mirada possible per donar resposta a tots els alumnes.

• La personalització de l’aprenentatge perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats.

• L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tots els alumnes a rebre una educació integral i amb expectatives d’èxit.

• La participació i la coresponsabilitat per construir un projecte comú a partir del diàleg, la comunicació i el respecte.

• La formació del professorat per promocionar oportunitats de creixement col·lectiu i per desenvolupar projectes educatius compartits

Davant d'això, i després d'assessorar-me per part de diversos professionals del centre (Psicopedagoga, Mestra d'Educació Especial i Cap d'estudis), es poden resumir les diverses estratègies que el centre utilitza per fer front a la diversitat de forma inclusiva: 

·         - L’alumne és el protagonista de l’aprenentatge i s’hi ha d’implicar de manera conscient, per la qual cosa és fonamental fomentar-li activament la motivació.

·         - El professorat ha de proporcionar estratègies d’aprenentatge que s’adaptin al ritme de cadascú tot respectant i aprofitant els coneixements, les experiències, destreses i preferències dels alumnes.

·         
-    -El professorat ha de ser assessor i facilitador d’aquest aprenentatge. Ha d’estar ben format en comunicació i col·laboració, tenir el gust i l’aptitud d’aprendre i conèixer formes diversificades d’avaluació.

·         
    -El coneixement es construeix col·laborativament i es promou mitjançant entorns d’aprenentatge que incorporen recerca, resolució de problemes i treball per projectes, en un context que considera que compartir el coneixement és un component intrínsec del procés d’aprenentatge.

·          
     -La flexibilització del temps de les activitats, per la qual cosa cal replantejar i adaptar l’organització escolar als requeriments de la personalització de l’aprenentatge.

·         -
      -La identificació de les necessitats dels alumnes i la concreció dels plans de treball corresponents parteixen del coneixement de les fortaleses i les debilitats de cada alumne a través d’un procés d’avaluació i diàleg.

Convé destacar que un dels aspectes d’aquest model inclusiu que s’adapta als ritmes i característiques de cada infant, fa necessari que l’avaluació prengui un caràcter formatiu i del procés, més que no pas dels resultats. És a dir, que  l’avaluació serà part del procés d’aprenentatge i es renunciarà sempre que sigui possible a les proves d'avaluació. El treball per projectes que realitza el centre ajuda a que tot això es pugui assolir.